La cobla viva, fèrtil i
reivindicativa a Sabadell
Programa: Obres de Borgunyó,
Pons, Serra, Timón, Mora-leda, León, Martínez i Comín, Ros-Marbà, Viladesau.
Lloc :Teatre Principal de
Sabadell.
Cobla Sabadell i Cobla Jovenívola
de Sabadell. Bernat Casti-llejo i Gerard Pastor, directors.
L’agrupació Sabadell Sardanista
va oferir el seu tradicional concert de Sant Esteve, enguany celebrant
cinquanta una edi-cions amb un programa potent, variat, sensible a efemèrides i
que aplegava obres clàssiques i de nova creació. Van ser inter-pretades
alternativament per la Cobla Sabadell i la Cobla Jove-nívola de Sabadell a la
primera part i conjuntament a la sego-na. El concert va ser una nova
demostració que la sardana i la cobla, malgrat uns circuits reduïts i a vegades
inadvertits res-pectes altres gèneres musicals cultes, es manté viva i gaudeix
de bona salut gràcies, en part, al seu grup d’incondicionals.
Ho corroboraven les dues estrenes
de Joan Lluís Moraleda i Jordi León, mestres indiscutibles i pilars de
referència, i el Tiet Ferriol de Marc Timón, baluard compositiu actual d’aquest
i altres gèneres amb un ventall cada vegada més ric discursiva-ment mantenint
un respecte perceptible a l’estructura bàsica de la sardana. L’ Ofrena al poeta
Joan Brossa del primer, evo-cativa a partir d’uns poemes del poeta i amb una
important am-bició simfònica, com també Ressonàncies del segon, dirigida pel
propi Jordi León, van ser mostraris de diversitat i dialèctica en la
instrumentació en unes composicions fidels el marc del llenguatge tradicional.
La de León, la seva primera escrita per a dues cobles, a més, en els seus 99
passos llargs homenatja-va a l’entitat Sabadell Sardanista amb la cita de la
coneguda sardana de Serra que duu el nom de la ciutat. 
El bis final també li va
pertànyer en una prestació global proteica i enèrgica que participava de l’èpica
present en aquest concert. També hi figurava l’element programàtic en l’original
Girona 1808 de Ricard Viladesau, inclosa com Alt Empordà en ocasió del seu centenari
de naixement.
Amb els seus directors al
capdavant i sense, les dues cobles va assolir un estàndard sonor molt
satisfactori, ben treballades en el conjunt i en les individualitats amb una
concertació eficient i seducció en el diàlegs entre tibles i tenores o la grandiositat
d’alguns “Tutti”. La precisió també va determinar detalls com els jocs de “mordentes”
i trinats en la difícil De Calonge a Palamós de Ros-Marbà o els “sforzandi” de
Mar tan bllau de Pons. Jordi Saura va arrodonir la festa musical amb les seves
brillants i documentades locucions, de sana ironia i un esperit reivindicatiu
indestriable del context polític actual. El groc tampoc hi va faltar.
Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada